Sabíem que seria difícil, i que després de gairebé 3 anys sense poder fer un
castell ens faltaria rodatge. També, el no haver pogut assajar els castells com
ens agradaria a tots.
Hem començat amb un pilar de quatre que no ha tingut cap problema. Clavat. A
continuació, hem tirat el primer castell, el que en principi havia de ser-nos
més senzill, el 3d6. No sense l’ajuda de molts castellers de Barcelona i
Cerdanyola que ens han pogut deixar totes les peces que ens faltaven a pinya.
Al tronc, també eren molt justes. No podia fallar ningú…El castell semblava
tenir bona mida, i ha pujat molt bé fins que l’entrada de dosos. En aquest punt
les terces s’han començat a obrir, i amb l’aixecador ja col·locat, i l’enxaneta
a punt de passar, tant terces com dosos estava ja excessivament inestables. Ha
calgut desmuntar. No caure avui, era un dels objectius clars que teníem avui
des de la Tècnica.
A segona ronda, hem tirat el 4d6. Aquest, en contra del que ens semblava al
principi, ha sigut molt ferm, i l’hem pogut descarregar sense problemes.
Malgrat la dificultat que ha tingut una de les dosos per arribar a la seva
posició, el castell no ha perdut la mida, i un cop col·locats els dosos, tant
aixecadora com enxaneta han pogut fer la passada sense cap problema. Com a
curiositat, l’enxaneta, s’ha equivocat a la baixada, i ha agafat la rengla dels
dosos. No és l’habitual, però no penalitza el castell, més que per que
“castiga” una mica més la rengla afectada… Tots hem estat molt contents.
L’objectiu principal, tornar a fer un castell, estava assolit.
A tercera ronda, hem intentat de nou el 3d6, i de nou, i per idèntics motius
ha calgut desmuntar-lo. Havent reflexionat sobre els motius de perquè en cap
dels dos intents hem aconseguit completar el castell, n’assumeixo tota la responsabilitat.
He mirat els vídeos, molta gent de la colla i de les altres també, m’han anat
donant la seva opinió. El castell, estava massa obert ja des dels baixos. Ho
estaven el primer cop, i jo no ho he rectificat. No ho he fet, perquè aleshores
no tenia clar que aquest fos el problema.
La meva conclusió però, és que si a assaig haguéssim pogut assajar el
castell amb una mínima pinya, haguéssim pogut detectat aleshores quin era el
problema, i quina havia de ser la solució, que és on cal fer-ho.
Per finalitzar la diada, hem fet un segon pilar, i aquest, malgrat pujar
molt fer, a la baixada ha fet treballar al segon una mica més del que ell
mateix esperava. Ho ha pogut parar bé, i s’ha descarregat sense més problemes.
Hem aconseguit l’objectiu principal ! tornar a fer un castell a plaça, i renéixer
com a colla, i n’hem d’estar molt orgullosos. Felicitats a tots !!!
Castellers de Barcelona P4 id4d8 4d8 Td7c 4d7a P5
Castellers de Cerdanyola P4 3d6 4d5net 3d5a net P4
Castellers d’Andorra P4 id3d6 4d6 id3d6 P4
